sinandres

f
pl
Botànica

Ordre de dicotiledònies simpètales constituït per plantes herbàcies o arbustives, de fulles en general simples i alternes, de flors pentàmeres, epígines i sinantèries, i de fruits habitualment en aqueni o en càpsula.

Com a substància de reserva solen contenir inulina. Comprèn les famílies de les campanulàcies, de les compostes, de les lobeliàcies i altres de menys importants.