Tenen el cos cilíndric, recobert d’una cutícula quitinoide, dividida, de vegades, per solcs rectangulars (segmentació cutània), sense quetes, i dividit en dues regions: l’anterior, la trompa, invaginable, a l’extrem de la qual s’obre la boca envoltada per una corona de tentacles, i la posterior, constituïda pel tronc, amb la regió visceral molt voluminosa. Són unisexuals, amb ous en mosaic i de segmentació espiral, de desenvolupament indirecte, amb larva trocòfora. El tub digestiu és helicoide, amb anus antedorsal. El seu sistema circulatori és rudimentari o absent, i el respiratori, no diferenciat (vasos cutanis respiratoris). Tenen glàndules ventrals excretores que desemboquen en un o dos metanefridis. El seu sistema nerviós és del tipus dels anèl·lids. La mida oscil·la entre 15 i 50 cm. Són exclusivament marins, litorals o de profunditat, i habiten sedentàriament a la sorra, a les fenedures de les roques, dins les closques de mol·luscs o sobre fons coral·lins, i s’alimenten, majoritàriament, de detrits orgànics. Tenen una importància ecològica reduïda, però són interessants des del punt de vista teòric perquè, bé que molt relacionats amb els anèl·lids, representen un estat de transició entre els primers esquizocelomats no segmentats i els segmentats. Els dos gèneres més característics són Sipunculus i Phascolosoma. L’espècie Sipunculus nudus pot atènyer fins 34 cm, té la superfície del cos enrajolada amb solcs longitudinals i transversals i amb vellositats a la trompa. El gènere Phascolosoma sp té el cos llis o granulós però sense solcs; relativament petits (fins a 18 cm), habiten a la sorra o al fang de les platges poc profundes. Tots són comuns a la Mediterrània.
m
pl
Zoologia