i sirenis | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

sirenis

sirenios (es), Sirenia (en)
substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
sirenios (es), Sirenia (en)
zoologia zool
Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, amb el cos de forma hidrodinàmica.

Tenen entre 2,5 i 4,5 m de longitud segons les espècies, recobert de pocs pèls i amb una gruixuda capa de pannicle adipós subcutani, les dues potes anteriors grosses, en forma d’aletes articulades en un colze, amb els dits palmats, a manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d’aleta horitzontal. El cap, massís, presenta un musell arrodonit, uns llavis grossos i característics, orificis nasals en posició dorsal, ulls petits i miops, i orella externa representada per un canal auditiu d’uns pocs mil·límetres d’amplada. L’esquelet presenta ben desenvolupada la cintura toràcica i molt reduïda l’abdominal, amb les costelles i l’estern una mica reduïts. La boca presenta, a la mandíbula inferior o a la superior, plaques còrnies d’un gruix considerable. La dentadura és molt modificada, a causa del règim fitòfag d’aquests animals. En el dugong hi ha una dent incisiva a la mandíbula superior i tres molars a cada mandíbula. Els manatins poden tenir fins 20 dents, les quals formen una sèrie de tubs amb dues crestes transversals, amb la particularitat que les dents en posició més anterior es van desgastant a mesura que es van utilitzant. L’estómac és complex, però no tant com el dels cetacis i els remugants. L’intestí és molt llarg. Els pulmons són llargs i proveïts de sacs aeris interns. El sistema sanguini presenta un cor relativament petit i una xarxa molt densa de capil·lars en el cervell i altres parts del cos. L’aparell reproductor femení presenta un úter bicorne i una placenta d’estructura hemocorial. L’aparell reproductor masculí presenta testicles intraabdominals. Les cries neixen a l’aigua i s’alimenten en mames pectorals. Són de règim herbívor i viuen al llarg de costes marines i grans rius de les zones tropicals, bé que la ritina de Steller vivia a la mar de Bering. Segons sembla, tenen afinitats filogenètiques amb els ungulats, sobretot proboscidis i hiracoïdeus. Hi ha dos gèneres, Trichechus i Dugong, el primer amb tres espècies, l’una de l’Àfrica occidental tropical, una altra de les Antilles i l’Amèrica Central i una altra de l’Orinoco i l’Amazones, anomenades manatins, i el segon una de sola, el dugong, pròpia de la mar Roja, costes orientals d’Àfrica, costes meridionals i sud-orientals d’Àsia, Nova Guinea i costes tropicals d’Austràlia.

Col·laboració: 
PCA
Llegir més...