soul

*

m

Música

Terme (que significa ‘ànima’) utilitzat pel folklore negre americà de mitjan anys cinquanta per indicar, originalment, una forma musical d’expressió aspra i poc polida, amb predomini de l’emotivitat sobre l’academicisme i l'intimisme de les lletres.

Popularitzat uns anys després com a fórmula estètica característica dels artistes negres nord-americans procedents del spiritual, del blues i del rhythm-and-blues, assolí una gran força cap a mitjan decenni dels seixanta amb la incorporació de diversos músics de relleu com Aretha Franklin, Otis Redding, etc.