Posició intermèdia entre tomisme i escotisme, el suarisme té com a trets característics l’afirmació de la cognoscibilitat del singular i el corresponent rebuig del principi aristotelicotomista d’individuació per la matèria; la idea d’un ens generalissimum i, d’acord amb aquesta, la insistència en l’analogia d’atribució ( analogia de l’ens); l’oposició a la distinció real (defensada pel tomisme) entre essència i existència; i, sobretot, l’elaboració del concepte de mode, a partir del qual diversos problemes de caràcter teològic pogueren ésser molt més ben resolts que no podien ésser-ho fins aleshores. La tradició suarista, particularment arrelada a la península Ibèrica, és testimoniada des de Miquel Viñas (1642-1718) fins a l’actualitat (J.Hellín, J.M.Alejandro, J.Roig i Gironella, etc).
m
Filosofia