i submarinisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

submarinisme

substantiu masculím
Esport    Transports
El submarinista Eduard Admetlla entre taurons a Los jardines de la Reina, al sur de Cuba (maig 2010)
© Eduard Admetlla/Jordi Chias
marina, marítim mar i esports esport
Conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives.

El submarinisme ha estat practicat per l’home des de sempre; primer sense cap mena d’equip, però amb un clar interès de prolongar la seva estada sota l’aigua més enllà del que l’acumulació d’aire als seus pulmons li permetia. Els primers equips rudimentaris que hom emprà per a la pràctica del submarinisme daten del 332 aC, en la batalla de Tir, amb finalitats militars. Malgrat que hom no deixà d’investigar en aquest sentit durant molts segles, no fou fins al segle XVI que les investigacions augmentaren notablement i foren realitzats diversos models de campana de bus, la primera demostració documentada de les quals és del 1538, a Toledo, al riu Tajo, en presència de Carles V i de deu mil espectadors, fet que hom considera pertanyent alhora a la història del submarí i a la de l’escafandre. El primer escafandre pròpiament dit aparegué a París el 1771, i el primer escafandre autònom, l' aqualung , obra de Jacques-Yves Cousteau i de W.Gagnan, i amb finalitat científica, el 1943. El 1927 havien estat creats i fabricats per L.de Corlieu alguns dels elements importants per a la pràctica del submarinisme, les aletes. Malgrat el seu ús amb finalitats militars, científiques i tècniques, el submarinisme té una notable importància en l’aspecte esportiu, tant pel que fa a la pesca submarina com a la recerca i recuperació arqueològica i a l’espeleologia submarina. L’empresa catalana  NEMROD (creada a la dècada dels noranta i tancada l’any 2000) fou el fabricant dels millors equips d´inmersió a l’estat espanyol i líders en el món (la marina dels Estats Units d’Amèrica els adoptà oficialment), superant en alguns casos el material francès.

El submarinisme als Països Catalans

Als Països Catalans el submarinisme començà a practicar-se d’una manera científica a la darreria dels anys quaranta, a l’entorn de l’Associació de Pesca Submarina de Barcelona, en col·laboració amb submarinistes francesos i monegascs. Posteriorment fou impulsat per Climent Vidal i Solà, Lluis Maria Puyó, Antoni Ribera i JordàEduard Admetlla i Lázaro , Jose Mª Martinez Hidalgo, Isidro Sistaré i Santiago Ferran, entre d’altres, amb la fundació del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines (CRIS).

El submarinisme català s’orientà cap a l’arqueologia submarina, l’espeleologia i la investigació de les tècniques d’immersió. El CRIS cooperà en aquests camps amb l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya, amb el Groupe d’Études et Recherches Sousmarines de Jacques-Yves Cousteau (1954), amb el Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès (1960), etc.

En el camp de la immersió individual es destacaren Lluís Puyó, Joan Gimbernat i, sobretot, Eduard Admetlla, que el 1957 assolí el rècord mundial de descens individual amb escafandre autònom (100 m de profunditat).

Col·laboració: 
EAB
Llegir més...