Durant els tres primers segles hom troba un subordinacionisme ortodox en la majoria dels pares (Justí, Ireneu, Climent d’Alexandria i, sobretot, Orígenes), que postulen una generació pretemporal del Logos, per influència del gnosticisme, que feia infranquejable el pont entre la divinitat i la creació, i per temor a comprometre el monoteisme. Una forma explícita fou defensada per Ari, que afirmà la creaturitat del Fill ( arianisme), i des d’aleshores fou l’element bàsic de totes les doctrines antitrinitàries ( antitrinitari). Atacat per Atanasi, fou condemnat al concili de Nicea (325). Al final del s IV fou aplicat a l’Esperit Sant pels pneumatòmacs ( macedonià), teoria que fou condemnada a Constantinoble (381).
m
Cristianisme