i sulfat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

sulfat

sulfato (es), sulphate (en)
substantiu masculí m química quím
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos àtoms d’hidrogen de l’àcid sulfúric.

Els sulfats metàl·lics són molt abundants en l’estat natural; cal esmentar-ne el sulfat potàssic (K2SO4), el sulfat sòdic (Na2SO4), el sulfat de calci (CaSO4) ( anhidrita), el sulfat de magnesi (MgSO4·7H2O) (epsomita), el sulfat de bari (BaSO4) (baritina) i el sulfat d’estronci (SrSO4) ( celestina). Són coneguts sulfats de gairebé tots els metalls, i, d’altra banda, els metalls molt electropositius (alcalins) formen també hidrogensulfats. És també comuna la formació de sulfats dobles, especialment entre un metall trivalent i un de monovalent ( alum). Hom obté els hidrogensulfats per cristal·lització de solucions de sulfats neutres acidificades amb àcid sulfúric o per l’acció de l’àcid sulfúric sobre la sal alcalina d’un altre àcid. Són molt solubles en aigua, amb la qual donen solucions àcides i es descomponen tèrmicament originant disulfats (M1 2S2O7). Hom obté els sulfats neutres, en general, per reacció de l’àcid sulfúric amb un metall, un hidròxid, un òxid o una sal d’un altre àcid, o per oxidació de sulfurs i sulfits. En estat sòlid, l’estructura dels sulfats es pot considerar formada per tetràedres de (SO4 2 -), en els quals l’ió metàl·lic ocupa els llocs buits entre els àtoms d’oxigen. Pel que fa a l’estabilitat tèrmica, mentre que els sulfats alcalins es fonen sense descomposició, els altres es dissocien tèrmicament en triòxid de sofre (SO3) i l’òxid metàl·lic corresponent. En general, els sulfats són solubles en aigua, llevat dels alcalinoterris, el calci, el bari i l’estronci, i dels de plom i argent. És normal que els sulfats formin hidrats, en els quals hi ha molècules d’aigua entorn del catió i d’altres que uneixen els distints tetràedres d’anió sulfat amb ponts d’hidrogen. Un gran nombre de sulfats troben una important aplicació industrial, com ara els de sodi, el potassi, el calci, l’amoni i el coure (II). Pel que fa als sulfats d’alquil, únicament són importants els de metil ((CH3)2SO4) i etil ((C2H5)2SO4), els quals són líquids pesants i tòxics, pràcticament inodors, molt emprats com a agents alquilants, i els sulfats mixts de sodi i grups alquil lineals de cadena llarga, molt emprats com a detergents.

Col·laboració: 
MPB / AMeP
Llegir més...