El fenomen de la superfluïdesa fou descobert pel científic soviètic P.Kapitza el 1937. Un superfluid redueix la seva viscositat fins a zero, és a dir, quan està en moviment no sofreix dissipacions energètiques. Una altra característica dels superfluids és que són transmissors tèrmics perfectes. El fenomen fou observat per primera vegada en l’heli i es pot explicar per la formació de condensats de Bose-Einstein en el seu estat elemental. El fluid es comporta com una barreja de condensats i d’àtoms normals en proporcions variables. En l’heli líquid la superfluïdesa es manifesta a una temperatura inferior a 2,186 K. També s’ha observat superfluïdesa en altres sistemes, com ara gasos ultrafreds d’àtoms bosònics (l’any 2001) i fermiònics aparellats (2005), per sota de certa temperatura crítica (de l’ordre dels 100 nK per sobre del zero absolut en ambdós casos), o materials superconductors de tipus II. Pels estudis teòrics referents a aquest fenomen, A.A.Abrikosov i V.L.Ginzburg reberen el premi Nobel de física l’any 2003 (juntament amb A.J.Leggett).
f
Física