superjò

m
Psicologia

Instància de la segona tòpica freudiana (1923) resultant de la interiorització de les normes socials durant la infantesa.

Té com a funció principal l’establiment d’un sistema de valors i la integració d’aquest en el jo ideal. Com a conseqüència, exclou les actituds i les formes de conducta que no corresponen a aquest sistema, mitjançant la producció d’ansietat o càstig.