talaiot

m
Prehistòria

Talaiot

© Antònia Sànchez - blogenmenorca

Monument prehistòric, típic de Mallorca i Menorca, consistent en una gran torre o talaia, construïda amb pedra seca, en general de mides grans, de tècnica ciclòpia, ben tallades o molt toscament, segons els casos.

El nom, d’origen popular, augmentatiu de talaia, ha estat adoptat científicament. Segons la planta, corresponen a dos tipus bàsics: planta circular o quadrada, però també ovalada, rectangular, absidal. Per raons constructives, és normal que les parets exteriors siguin inclinades cap a dins, i no verticals. Dins la unitat de concepció, hi ha moltes variants en els detalls, no sempre fàcils de reconèixer per raó de llur estat o de la manca d’excavació. És normal la cambra interna, a vegades amb una columna central (monolítica, amb tambors estructurats segons el tipus de columna mediterrània, amb un diàmetre més ample a la part superior que a baix), cambres superposades. També hi ha varietats d’accessos: porta arran de terra, entrada a través d’un passadís subterrani, en alguns casos rampes exteriors d’accés, que permetien l’entrada per la part de dalt. Les cobertes podien resoldre’s segons el sistema de la falsa cúpula, però també amb bigues d’ullastre, encara ben conservades a Sant Agustí, as Migjorn Gran (Menorca), o al talaiot A de Capocorb Vell, a Llucmajor (Mallorca Oriental). Durant molt temps els talaiots foren estudiats com a torres isolades, però les investigacions del darrer mig segle demostren que foren construïts com a elements de defensa en funció de conjunts urbans, que sovint han desaparegut o són molt destruïts. Molts talaiots eren torres de les muralles, que reforçaven i protegien. En altres casos eren una gran torre a la part central del poblat, que habitava arredossat al seu volt, com en el cas, típic, de ses Païsses d’Artà, o es repartien dins del conjunt urbà.

Se n’han conservats diversos centenars repartits per tota l’illa de Mallorca i a Menorca, sobretot a la banda meridional. La cronologia, difícil d’establir individualment en molts casos, va lligada a la de l’anomenada cultura dels talaiots o talaiòtica, però la majoria sembla que foren construïts dins ja del primer mil·lenni aC. El paral·lel més pròxim són els nuraghi de Sardenya.

El 2023, els monuments talaiòtics de Menorca foren declarats patrimoni mundial de la UNESCO.