Desenvolupada per l’empresa alemanya Chemie Grünenthal, que la comercialitzà a partir del 1957, fou emprada com a sedant i hipnòtic. Poc després de l’inici de la seva distribució es produí un gran nombre de malformacions en nounats, molts dels quals moriren. Hom demostrà que aquests efectes eren causats per l’administració de talidomida en embarassades durant els primers mesos de gestació. Es calcula que en resultaren afectades unes 10.000 persones, especialment a Europa i el Canadà. Als Estats Units no fou autoritzada per la Drug and Food Administration, i en la prohibició hi tingué una especial rellevància la metgessa Frances Oldham Kelsey. El seu ús fou prohibit d’ençà del 1961, però des del final de la dècada dels anys noranta és emprada sota estricte control mèdic en el tractament de certes malalties, com l’eritema nodós leprós, el lupus, etc. En molts països les víctimes de la talidomida reberen una important compensació. A l’Estat espanyol, però, el Tribunal Suprem considerà que el cas havia prescrit el 2015 i rebutjà compensar els afectats.
f
Farmàcia