La ratlla que constitueix el seu espectre és de color verd brillant. És un element poc abundant, i constitueix un 10- 4 per cent del pes de l’escorça terrestre. El tal·li natural és constituït per una mescla de dos isòtops estables, amb masses 203 (29,50%) i 205 (70,50%), que determinen un pes atòmic de 204,37. En són coneguts també 18 radioisòtops artificials, amb masses que van de 191 a 210. És present a la natura com a component minoritari de diversos minerals i és recuperat comercialment dels residus de la torrefacció de la galena i de l’esfalerita. L’obtenció del metall pot ésser feta per reducció amb zinc o electròlisi del sulfat (Tl2(SO4)3), del perclorat (TlClO4) o del carbonat (Tl2CO3). El metall és de color blanc, amb llustre metàl·lic, i s’altera superficialment en contacte amb l’aire. És tou i mal·leable, però no dúctil. Té una densitat d’11,85 g/cm3 (20°C), es fon a 303°C i bull a 1.457°C. En general, les propietats del tal·li són molt similars a les del plom. Des del punt de vista químic, és un element reactiu. S’oxida lentament en l’aire, amb formació de Tl2O, i és atacat per l’aigua en presència d’oxigen amb formació de l’hidròxid Tl(OH). Es dissol en els àcids oxidants i és atacat lentament per l’àcid clorhídric. Forma dues sèries de composts, amb les valències 1 i 3, i els composts de tal·li (I) són els més nombrosos i estables. Forma aliatges amb nombrosos metalls, molts dels quals es caracteritzen pel fet de presentar punt eutèctic. Tant el tal·li com els seus composts són d’una elevada toxicitat, i la màxima concentració permissible a l’atmosfera és de 0,1 μg/m3.
m
Química