tamariu

Tamarix sp (nc.), tamarell, tamarit, tamaró, taray (es), tamarisk (en)

m
Botànica

Branca de tamariu ( Tamarix gallica )

© Fototeca.cat

Gènere de petits arbres o arbusts, de la família de les tamaricàcies, de fulles esquamiformes, de flors petites, blanques o roses, aplegades en raïms espiciformes, i de fruits capsulars.

Creixen en terrenys humits salins de terra baixa. El tamariu africà ( T.africana ), de branques rígides, de fulles d’un verd franc i d’inflorescències amples, es troba a la regió mediterrània occidental. El tamariu gàl·lic ( T.gallica ), de fulles d’un verd blavís, de branques fines i una mica penjants, i d’inflorescències estretes, es fa a l’Europa sud-occidental i a l’Àfrica nord-occidental, i també és plantat com a ornamental.