tao

dao
m
Taoisme

Mot xinès que, en la literatura ètica, política i cosmològica, pren diversos significats, com ‘‘llei’’, norma moral o recta conducta.

En sentit originari vol dir “camí” i, usat com a verb, “conduir” i “dir”. En el confucianisme, el tao del cel és la llei divina, i el tao del príncep és el guiatge del poble vers el tao del cel (Clàssic de la història); en el Clàssic dels canvis és l’ordre còsmic del yin-yang. En el taoisme és l’inefable principi del tot (en aquest cas hom l’escriu en majúscula).