Provenen originàriament de la traducció oral de les lectures bíbliques a la sinagoga, quan els jueus deixaren d’emprar l’hebreu per servir-se de l’arameu. Això explica el seu caire homilètic i parenètic, amb molta paràfrisi, que en fa una font insubstituïble per a l’estudi de l’exegesi bíblica jueva i de la comprensió de molts passatges neotestamentaris. Els principals targums —anteriors a l’era cristiana— són el Targum d’Onkelos ( Onkelos), sobre el Pentateuc, escrit en llengua literària i que fou la traducció normativa rabínica, originàriament palestina, bé que fixada i puntuada a Babilònia, i el Targum de Palestina o de Jerusalem, també sobre el Pentateuc, de caràcter més parafrasejat i popular, fixat a Palestina. N'existeixen diverses recensions: el Targum de Jerusalem I o Pseudo-Jonatan, que combina l’Onkelos amb el de Palestina; el Targum de Jerusalem II, més popular, que recull elements del de Palestina; i el Neofiti I (descobert per A.Díez Macho el 1956), que representa la forma original i completa del Targum de Palestina. Sobre els Profetes, el més important és el Targum de Jonatan ben-Uzziel, d’origen palestí, bé que difós a Babilònia. Sobre els llibres Sapiencials en queden els texts marginals de les Bíblies rabíniques, i fragments de Job trobats a Qumrân. A la guenizà del Caire foren trobats fragments de targums sobre el Pentateuc, els Profetes i els Sapiencials. Existeixen nombrosos targums d’apòcrifs, el més famós dels quals és potser el Gènesi apòcrif de Qumrân. Cal esmentar, finalment, el Targum samarità al Pentateuc en arameu samarità, del qual existeixen nombroses recensions força divergents i que representen l’estadi anterior a les redaccions oficials.
m
Bíblia