i teatre d’òpera | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

teatre d’òpera

substantiu masculím
Teatre
teatre teat
Teatre dedicat principalment o exclusivament a espectacles d’òpera.

El primer que fou públic fou el de San Cassiano, de Venècia (1637), on Monteverdi i Cavalli estrenaren algunes obres. Al s. XVII hom inaugurà l’òpera d’Hamburg (1673) i l’Académie de Musique de París (1671), i al s. XVIII en foren inaugurats alguns dels més cèlebres, com el Covent Garden de Londres (1732), el San Carlo de Nàpols (1737) i el Teatro alla Scala de Milà (1778), bé que tots han estat reedificats després d’incendis o guerres. Actualment tenen fama mundial, a més, el teatre de Drottningholm (Suècia), únic del s. XVIII encara intacte; el Bol’šoj de Moscou (1825) i el Mariisnkij (anomenat Kirov en el període soviètic) de Sant Petersburg (1860); l’Opéra de París (1875) i la de Montecarlo (1879), ambdues obra de Charles Garnier; el Grand Théâtre de Bordeus (1780), l’actual Opéra-Comique de París (1898), les òperes de Berlín, Dresden i Ginebra; el Nationaltheater i el Cuvilliés (1753) de Munic; la Fenice de Venècia (1792, destruït en dues ocasions per un incendi, el 1836 i el 1996); el Regio de Parma (1829) i l’Argentina (1732) i el Costanzi (1880) de Roma; el Colón de Buenos Aires (1856; reedificat el 1908); el Metropolitan de Nova York (1883; traslladat el 1966 al Lincoln Center); el Real de Madrid (1850-1925 i reinaugurat el 1997); el São Carlos de Lisboa (1793), etc. Als Països Catalans s’han destacat el Teatre Principal de Barcelona, als s. XVIII-XIX, i el Gran Teatre del Liceu (1847 i reconstruït el 1862 i el 1999 després d’haver patit sengles incendis); el Teatre Principal de Maó (1829) i el de València (1832) i els d’idèntic nom d’Alacant, Castelló, Palma, Tarragona, etc.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...