Aquesta mena de sostre era emprat quan les bigues eren de fusta i hom el volia enriquir bo i evitant la formació de revoltons. Ultra les bigues disposades de llarg, presenta uns travessers de secció semblant o igual a la de les bigues, de tal manera que vist per sota mostra una quadrícula com si fos format per un entrecreuament de bigues col·locades perpendicularment les unes a les altres. En el gòtic, l’enteixinat es caracteritzà per una estructura plana amb bigues vistes o amb atalussats, policroms i daurats, i amb motius ornamentals complectius de tant en tant; al castell de Peratallada (Baix Empordà) n’hi ha de totes dues menes. En el Renaixement, els enteixinats es feren més complexos en l’estructura i l’ornament: l’entramat reticular de les bigues permetia d’inscriure-hi un enfilall de rombes i vuitavats, amb profusió de carcanyols, tots motllurats i entretallats, i amb escampada de penjants esculpits, obra que es completava amb repetides capes de guix, de bol, de full d’argent i de colradura. En són bons exemples el del consistori nou del Palau de la Generalitat, a Barcelona, i el de l’entresol de la Generalitat, a València; en el saló de Corts del mateix edifici, una galeria arquejada de gran relleu circumda el sostre, i això mateix es troba a l’escala de l’actual Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, obra d’Antoni Carbonell. Bon nombre de cases i palaus dels segles XVI i XVII al Principat, València i les Illes en conserven també mostres ben interessants.
m
Construcció i obres públiques
Arquitectura
enteixinat del palau del marquès de Llió (fi del segel XIII), a Barcelona
© Fototeca.cat
Estructura inferior d’un sostre pla o en volta constituïda per l’encreuament de bigues i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals.