teocràcia

teocracia (es), theocracy (en)
f
Religió
Política

Forma de govern en la qual la sobirania és exercida teòricament per la divinitat.

Aquest mot fou creat per Josep Flavi per tal de distingir el règim polític hebreu de les altres formes (monarquia i democràcia) teoritzades per Aristòtil. Inexistent històricament, s’ha manifestat en diversos sistemes de hierocràcia o de monarquia divinitzada. Pròpia de l’antic Orient, fou portada per Alexandre el Gran a Grècia i d’allà passà a Roma, on August assumí el títol de divus (‘diví’) i instaurà el culte de l’emperador. La hierocràcia medieval cristiana és anomenada teocratisme.