La testosterona és metabolitzada en el fetge, i mínimament en la pell i la pròstata, i és eliminada per l’orina. Els efectes de la testosterona són morfològics, metabòlics i psíquics. Present també en nivells molt més baixos en les dones, té una acció determinant en els caràcters sexuals secundaris masculins (massa muscular més elevada, ossos més grans, menor adipositat, veu més greu, creixement del pèl a la cara, etc.) i, combinat amb factors mediambientals i l’acció d’altres hormones, és associat a diversos comportaments més habituals en el sexe masculí: esperit de competició, agressivitat, impuls sexual, tendències jeràrquiques, etc. És un sòlid cristal·lí incolor, òpticament actiu [α]24D = +109°, soluble en alcohol i èter i insoluble en aigua, que es fon a 155°C. Hom l’obté de les seves fonts naturals i per síntesi parcial a partir del colesterol. La testosterona es transforma metabòlicament en androsterona.
f
Bioquímica
Hormona esteroide sexual masculina, sintetitzada principalment en els testicles i en menor quantitat en l’escorça suprarenal i l’ovari, a través de la via
