tolos

thólos (el)
m
Arquitectura
Arqueologia

En el món antic, nom donat a una mena de construcció circular com la dels grandiosos hipogeus amb corredors i falsa cúpula de la civilització micènica tresor d'Atreu .

Aquest tipus d’estructura —que es troba també en altres cultures prehistòriques (nuraghi sards) i històriques (tombes etrusques)— designa, a Grècia, un model de temple circular perípter (Delfos, Epidaure, Atenes) o bé sense columnes (l’Arsinoèon de Samotràcia). En el món romà, els thóloi foren molt imitats, com a temples (el de Vesta, al fòrum) o com a edificis emprats per a d’altres funcions no exclusivament religioses (Pozzuoli), o com, per exemple, sales rodones de les termes. A Atenes, el tolos servia de lloc de reunió dels pritans.