tiazole

C3H3NS
m
Química

Compost heterocíclic l’estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3.

És un líquid incolor, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que té una densitat d’1,1998 i bull a 117°C. El tiazoli i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts α-clorocarbonílics amb amides de tioàcids. Presenten caràcter bàsic i originen sals de tiazoli, molt emprades en síntesi orgànica. El tiazole té aplicació en la preparació de fungicides, colorants (colorants de primulina) i com a accelerador de vulcanització. D’altra banda, alguns dels seus derivats són emprats en medicina, entre els quals cal esmentar el sulfatiazole com a agent antibacterià.