tiocianat

m
Química

Qualsevol sal o èster de l’àcid tiociànic.

Els tiocianats alcalins s’obtenen per fusió dels corresponents cianurs amb sofre. En general, els tiocianats metàl·lics són solubles en aigua, excepte els d’argent i coure (I), fet pel qual tenen aplicació en anàlisi química qualitativa. Pel que fa als tiocianats orgànics (R-SCN), hom els obté per escalfament del tiocianat potàssic amb un halogenur d’alquil. En general són líquids volàtils, d’olor penetrant, que s’oxiden amb facilitat a àcids sulfònics i es redueixen a tiols. Per escalfament a 200°C es transposen a isotiocianats (R-NCS).