Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics. Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries (entre les quals, Prometeu). A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia, en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar. En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites. Sembla clar, però, que la titanomàquia, a diferència de la gigantomàquia, fou essencialment una lluita entre personatges divins per tal d’establir a qui pertocava la successió d’Urà.
m
Religions de Grècia i Roma
Mitologia