Són factors antistèrils, i la seva mancança ocasiona esterilitat en diversos rosegadors, però no en l’home, en el qual provoca esgotament muscular i nerviós, així com edema generalitzat en tots els mamífers. Físicament, són olis viscosos lleugerament grocs, òpticament actius, solubles en els solvents orgànics i insolubles en aigua. Químicament, són derivats del croman, difereixen entre ells en el nombre i la posició de diversos grups metil en l’anell aromàtic i són anomenats α, β, γ, i δ. Són estables a l’escalfor en absència d’oxigen, als àcids minerals i a la llum visible, i inestables als àlcalis, a l’oxidació i a la radiació ultraviolada. L’α i el β tocoferol són presents en l’oli de germen de blat; el γ és present en l’oli de llavor de cotó, i el δ en l’oli de soia. Pel que fa a la seva activitat biològica, la forma α és la més activa, les formes βi γ presenten una activitat que és la meitat de la de
l’α, i la δ és inactiva. La funció bioquímica dels tocoferols és la d’antioxidants, i tenen per això aplicació com a additius alimentaris.