Estableixen micorrizes amb arbres. Algunes espècies són molt apreciades com a menja i com a condiment.
La tòfona blanca (T.aestivum), també anomenada pagerès o pageresa, té ascocarps de forma irregular, de 2 a 7 cm, negres, amb berrugues anguloses grosses, i de carn d’un violat grisenc, amb venes blanquinoses. Es fa sobre substrat calcari i és comestible.
La tòfona negra (T.melanosporum) té aparells esporífers de forma irregular, de 4 a 5 cm, negres, amb berrugues poligonals petites, i de carn perfumada i de color negre vermellós o violaci, amb venes blanques. Calcícola, creix en alzinars i rouredes. És un comestible excel·lent, molt apreciat per la seva aroma. Hom l’anomena també tòfona del Perigord o terrolà.
La tòfona rogenca (T.rufum) forma ascocarps de 0,5 a 2,5 cm d’amplària, de color bru rogenc, lleugerament berrugosos, i de carn d’un violat grisenc, amb venes blanquinoses. Prospera en boscs caducifolis.