Generalment la tonalitat principal d’una obra s’expressa al començament i a la fi del fragment. Com a sistema tingué una evolució progressiva: els seus orígens es troben a partir del 1600 i la seva presència fou viva fins al final del s. XIX. Sovint hom indica la tonalitat d’una obra per identificar-la. Així, hom parla d’una “simfonia en do”, i en el cas d’una obra que tingui diferents moviments hom només indica la tonalitat o el predomini del to corresponent al primer dels moviments o temps.
f
Música