i totemisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

totemisme

totemismo (es), worship of totems (en)
substantiu masculím
Etnologia    Religió    Sociologia
totemismo (es), worship of totems (en)
Detall de la part superior d’un tòtem indi a Ketchikan, Alaska.
© Fototeca.cat-Corel
etnologia etnol, religió relig i sociologia sociol
Conjunt de normes socials, obligacions i prohibicions, creences, usos, etc., difosos en nombroses civilitzacions anomenades ‘‘primitives’’, sobretot en cultures basades en la caça i l’agricultura.

Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural (o un individu) i el tòtem. Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions: hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris (hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic) i rituals (cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o mana), etc. Fenomen molt complex, fou considerat per molts etnòlegs i sociòlegs del s. XIX com la forma més primitiva i generalitzada de religió. Segons ells, el totemisme era una institució autònoma, generalitzada entre les societats “primitives”. D’ací també la importància que hom atribuïa a l’anomenat totemisme individual , en què l’individu s’identificava amb el tòtem, el qual es revelava sobretot en la seva funció magicoprotectora; aquest totemisme trobaria la seva màxima expressió en el xamanisme. Aquesta fou encara la interpretació que recollí Freud a Totem und Tabu (1913). Els antropòlegs actuals han començat a dubtar de l’existència del totemisme com a institució autònoma, i tendeixen a considerar-lo com un fenomen social propi només d’alguns grups socioculturals primitius (entre els indígenes d’Austràlia, de l’Amèrica del Nord, de Madagascar i de la Polinèsia i entre algunes tribus primitives de l’Índia, de la Xina i d’Àfrica). Hom dóna poca importància al totemisme individual, i encara menys a l’aspecte religiós del totemisme. Per les implicacions socials, l’etnologia actual valora gairebé exclusivament el totemisme col·lectiu , basat en el parentiu entre un grup i el seu tòtem, parentiu que hom estableix per descendència directa (el tòtem és el pare del grup), per parentiu lateral (el fundador del clan i el tòtem són considerats germans) o per parentiu paral·lel (basat, per exemple, en l’encontre, esdevingut en la prehistòria mítica, del fundador del clan amb el tòtem). Els lligams entre clan i tòtem, segons A.R.Radcliffe-Brown ( The Sociological Theory of Totemism , 1952), són de la mateixa mena que les relacions socials dins el grup: el totemisme fóra l’expressió de la solidaritat entre els homes i la natura. La perspectiva purament formalista de C.Lévi-Strauss ( Le Totémisme aujourd’hui , 1962), tot mantenint la idea d’una correspondència entre les estructures socials i les naturals, veu en el totemisme el producte del desig classificador del “pensament salvatge” i que no és exclusiu de les societats “primitives”.

Col·laboració: 
LlD
Llegir més...