i totemisme | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

totemisme

totemismo (es), worship of totems (en)
substantiu masculím
Etnologia    Religió    Sociologia
totemismo (es), worship of totems (en)
Detall de la part superior d’un tòtem indi a Ketchikan, Alaska.
© Fototeca.cat-Corel
etnologia etnol, religió relig i sociologia sociol
Conjunt de normes socials, obligacions i prohibicions, creences, usos, etc., difosos en nombroses civilitzacions anomenades ‘‘primitives’’, sobretot en cultures basades en la caça i l’agricultura.

Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural (o un individu) i el tòtem. Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions: hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris (hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic) i rituals (cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o mana), etc. Fenomen molt complex, fou considerat per molts etnòlegs i sociòlegs del s. XIX com la forma més primitiva i generalitzada de religió. Segons ells, el totemisme era una institució autònoma, generalitzada entre les societats “primitives”. D’ací també la importància que hom atribuïa a l’anomenat totemisme individual , en què l’individu s’identificava amb el tòtem, el qual es revelava sobretot en la seva funció magicoprotectora; aquest totemisme trobaria la seva màxima expressió en el xamanisme. Aquesta fou encara la interpretació que recollí Freud a Totem und Tabu (1913). Els antropòlegs actuals han començat a dubtar de l’existència del totemisme com a institució autònoma, i tendeixen a considerar-lo com un fenomen social propi només d’alguns grups socioculturals primitius (entre els indígenes d’Austràlia, de l’Amèrica del Nord, de Madagascar i de la Polinèsia i entre algunes tribus primitives de l’Índia, de la Xina i d’Àfrica). Hom dóna poca importància al totemisme individual, i encara menys a l’aspecte religiós del totemisme. Per les implicacions socials, l’etnologia actual valora gairebé exclusivament el totemisme col·lectiu , basat en el parentiu entre un grup i el seu tòtem, parentiu que hom estableix per descendència directa (el tòtem és el pare del grup), per parentiu lateral (el fundador del clan i el tòtem són considerats germans) o per parentiu paral·lel (basat, per exemple, en l’encontre, esdevingut en la prehistòria mítica, del fundador del clan amb el tòtem). Els lligams entre clan i tòtem, segons A.R.Radcliffe-Brown ( The Sociological Theory of Totemism , 1952), són de la mateixa mena que les relacions socials dins el grup: el totemisme fóra l’expressió de la solidaritat entre els homes i la natura. La perspectiva purament formalista de C.Lévi-Strauss ( Le Totémisme aujourd’hui , 1962), tot mantenint la idea d’una correspondència entre les estructures socials i les naturals, veu en el totemisme el producte del desig classificador del “pensament salvatge” i que no és exclusiu de les societats “primitives”.

Col·laboració: 
LlD
Llegir més...