Hom distingeix les transformacions següents: la deleció provoca el canvi estructural més simple segons l’esquema a + b + c →a + b (per exemple, Modesta escriu un sonet →Modesta escriu). La deleció no permet la reconstrucció de l’estructura inicial; hi ha ací una pèrdua d’informació. Per això, hom ha interpretat Modesta escriu (un sonet) com una paràfrasi de Modesta escriu quelcom. La inserció serveix, en contraposició a la deleció, per a introduir un nou element en la frase, segons l’esquema a + b →a + b + c (per exemple, El pagès llaura / sense esma / de pressa / ara). La substitució, cal entrendre-la com una combinació d’una deleció i una inserció, i respon a l’esquema a →b (per exemple, Els patges / els soldats entraren). Quan una part de l’estructura arbòria és substituïda per dues o més estructures diferents, hom parla d’expansió, que té l’esquema a →b + c (per exemple, Es fon la tarda → Es fon / lenta / la tarda / freda d’hivern). Si diversos elements són substituïts per un sol element, hi ha reducció, segons l’esquema a + b →c (per exemple, El pobre senyor Quim → Ell). La permutació és la combinació d’una deleció i una inserció: hom insereix en un punt de l’estructura arbòria la mateixa estructura que ha estat objecte de deleció en un altre punt; és l’esquema a + b →b + a (per exemple, Ho ha fet ell? → Ell ho ha fet.
f
Lingüística i sociolingüística