Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem. S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medul·la. Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla. Les legislacions espanyola i francesa en prohibeixen la caça a tots llurs territoris.
m
Ornitologia