tars

tars-metatars, tarso (es), tarsus (en)
m
Anatomia animal

El tars dels humans.1, 2, 3, cuneïformes; 4, escafoide; 5, cuboide; 6, astràgal; 7, calcani

© fototeca.cat

Element de l’esquelet de les extremitats posteriors dels vertebrats tetràpodes que uneix el segon element d’aquestes extremitats, format per la tíbia i el peroné, amb el quart, format pels metatarsians.

En els tetràpodes primitius constava de 12 ossets distribuïts en tres rengleres paral·leles i horitzontals.

En els amfibis, alguns d’aquests ossets són soldats, fins al punt que, en els anurs, és format només per dos ossos allargats, anomenats tibial i peroneal, connectats directament amb la tíbia i el peroné, i tres ossets molt petits que connecten amb els metatarsians.

En els rèptils, consta d’un sol os central, ample i horitzontal, que connecta amb la tíbia i el peroné, i de tres més, que connecten amb el segon, el tercer i el quart metatarsià.

El tars dels ocells és format per un sol os, allargat i en posició vertical, anomenat tars-metatars, i el dels mamífers és constituït per 5 o 8 ossets distribuïts en dues rengleres horitzontals.

El tars de l’home és constituït per set ossets, disposats en dos rengles: astràgal i calcani, en el primer, i escafoide, cuboide i els tres cuneïformes, en el segon.