Són molt petits —entre 9 i 16 cm de llargada—, amb el cap arrodonit, el cos més aviat arrodonit, les orelles amples i membranoses, els ulls enormes, tan grossos com el cervell, la cua molt llarga i pelada, excepte a la punta, i les extremitats posteriors molt allargades a causa del fet que tenen un tars molt desenvolupat, adaptat al salt. Els dits són llargs i prims, amb l’extrem aixafat i proveït d’un disc adhesiu que permet a l’animal d’enfilar-se per superfícies llises. Tots els dits, llevat del segon i el tercer del peu, que porten urpes, tenen ungles planes. El pelatge és llanós i curt. Són animals estrictament arborícoles i nocturns, que es nodreixen de petits rèptils i insectes, i quan beuen ho fan llepant. Són propis de les zones de matolls i de les selves d’Insulíndia i les Filipines, on viuen les tres espècies del gènere Tarsius, únic del subordre, T.syrichta, de les Filipines, T.bancanus, de Sumatra i Borneo, i T.spectran, de les illes Cèlebes. Els detalls morfològics esmentats, el seu règim alimentari, la dentició i diversos caràcters cranials fan que hom hagi considerat la possibilitat que els tarsiformes i els antropomorfs formessin un tronc comú molt llunyà, emparentat directament amb el fílum dels insectívors, però l’extrema polarització anatòmica fa rebutjar aquesta hipòtesi.
m
pl
Mastologia