i tarsiformes | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

tarsiformes

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
zoologia zool
Subordre de mamífers de l’ordre dels primats, només amb tres espècies, però d’una importància extraordinària per les peculiaritats morfològiques i per la filogènesi.

Són molt petits —entre 9 i 16 cm de llargada—, amb el cap arrodonit, el cos més aviat arrodonit, les orelles amples i membranoses, els ulls enormes, tan grossos com el cervell, la cua molt llarga i pelada, excepte a la punta, i les extremitats posteriors molt allargades a causa del fet que tenen un tars molt desenvolupat, adaptat al salt. Els dits són llargs i prims, amb l’extrem aixafat i proveït d’un disc adhesiu que permet a l’animal d’enfilar-se per superfícies llises. Tots els dits, llevat del segon i el tercer del peu, que porten urpes, tenen ungles planes. El pelatge és llanós i curt. Són animals estrictament arborícoles i nocturns, que es nodreixen de petits rèptils i insectes, i quan beuen ho fan llepant. Són propis de les zones de matolls i de les selves d’Insulíndia i les Filipines, on viuen les tres espècies del gènere Tarsius, únic del subordre, T.syrichta, de les Filipines, T.bancanus, de Sumatra i Borneo, i T.spectran, de les illes Cèlebes. Els detalls morfològics esmentats, el seu règim alimentari, la dentició i diversos caràcters cranials fan que hom hagi considerat la possibilitat que els tarsiformes i els antropomorfs formessin un tronc comú molt llunyà, emparentat directament amb el fílum dels insectívors, però l’extrema polarització anatòmica fa rebutjar aquesta hipòtesi.

Col·laboració: 
PCA
Llegir més...