tricoccals

f
pl
Botànica

Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que comprèn plantes llenyoses o herbàcies, d’hàbit molt variat, de fulles freqüentment simples; de flors unisexuals, actinomorfes, d’ovari súper i tricarpel·lar; de fruits secs, molt sovint trícocs, i de llavors carunculades.

És integrat bàsicament per les famílies de les buxàcies, de les cal·litricàcies i de les euforbiàcies.