Consisteix bàsicament en un espai rectangular, de 55 a 60 m de llargària i de 8 a 11 m d’amplària, tancat per quatre murs, dos dels quals, llargs (anomenats muralles), tenen una alçada similar a l’amplària del trinquet, sovint, però, augmentada amb uns bastidors recoberts d’un filat metàl·lic; els dos més curts (anomenats frontons) fan una alçada de 4,5 m. Al llarg d’una de les parets del trinquet sol haver-hi una graderia (escala) de quatre graons, que s’alça 1,8 m per damunt del sòl on poden seure els espectadors. Darrere els frontons, i a la part superior, solen haver-hi les galeries, on seuen els espectadors i, en alguns trinquets, a la part superior de les muralles, també hi ha les anomenades galeries llargues. A la confluència del sòl amb les parets dels frontons hi ha uns xamfrans d’uns 30 cm d’amplada, que reben el nom de tamborins: quan la pilota hi bota hom la considera “aire”. Rep el nom de dau un quadrat de 2 m de costat pintat sobre cadascuna de les cantonades que formen el frontó i l’escala. Al racó contrari hi ha la llotgeta, on hom situa el caixonet amb les pilotes. Dividint el terreny de joc en dues meitats hom col·loca la corda, a una alçada d’1,8 m respecte del sòl. La pedra és una llosa encastada al sòl, situada a tres o quatre pams de la corda i prop de l’escala, damunt la qual el jugador (feridor) fa botar la pilota per tal de treure (o ferir).
m
Altres esports de pilota o bola