La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària: febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc. Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni. Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis. Analíticament hom detecta eosinofília. Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne la diagnosi. Un cop declarada la malaltia, no existeix un tractament gaire específc. A més de repòs estricte i l’administració d’analgèsics, antiinflamatoris i, en els casos greus, corticoesteroides, també se solen receptar determinats fàrmacs antiparasitaris, com ara el tiabendazole, durant uns cinc dies, que pot eliminar les triquines adultes però que no és gaire efectiu contra els quists. La profilaxi es basa en una inspecció sanitària adequada de la carn de porc i en una cocció per damunt dels 60ºC. Si només se sala, la carn es manté infecciosa o si es congela a una temperatura superior a -15ºC o durant menys de 20 dies.
f
Patologia humana