És el menys abundant dels metalls de les terres rares: constitueix un 2X10 - ⁵% del pes de l’escorça terrestre. Fou descobert l’any 1879 per P.Cleve. Ocorre a la natura conjuntament amb els altres lantànids; el seu mineral més important és la monazita, de la qual hom el separa per extracció amb dissolvents i cromatografia de bescanvi iònic. La preparació del metall és efectuada per reducció de l’òxid (Tm₂O₃) amb lantani o del fluorur (TmF₃) amb calci. El tuli natural és monoisotòpic i té un pes atòmic de 168,9344. En són també coneguts quinze radioisòtops artificials, amb masses que van de 161 a 176, el més important dels quals és el 1 ⁷⁰Tm, amb una vida mitjana de 129 dies, emprat com a font de raigs X per a equips portàtils. El metall és de color blanc d’argent amb esclat metàl·lic, tou, dúctil i mal·leable. Té una densitat de 9,321 g/cm 3 , es fon a 1 545°C i bull a 1 947°C. És estable a l’aire, i s’altera per l’acció de la humitat a causa del seu fort caràcter electropositiu
