i tungús | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

tungús

substantiu masculím
Lingüística i sociolingüística
lingüística ling
Grup de llengües pertanyents a la branca altaica de la família uraloaltaica, parlades en una extensa zona de la Sibèria Oriental, entre els rius Ienissei, Omolon i Amur (corresponent als territoris de la República de Iacútia i de l’okrug autònom dels Evenkis) per unes 200 000 persones.

Posseeix una gran fragmentació dialectal: l'evenki, l'orotx, el lamut i el manegir són els dialectes principals. Malgrat que posseeixen literatura i premsa, actualment són en procés d’extinció. Utilitzen l’alfabet ciríl·lic. D’estructura morfològica profundament aglutinant, els trets més sobresortints són l’harmonia vocàlica, la posició lliure de l’objecte i la conservació de nombrosos caràcters arcaics (com la p protoaltaica).

Col·laboració: 
RVG
Llegir més...