túnica

túnica (es), tunic, robe, (en)

f

Indumentària

Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.

Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern. Normalment hom en portava dues: una d’interior (interula o subucula), cenyida, i una altra d’exterior (indusium o supparus). Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra (latus clavus), i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes (angustus clavus). Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi (tunica clavata) esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien els altres ornaments i insígnies del seu rang i, amb lleugeres modificacions, donà origen a l'alba, a la dalmàtica i a la tunicel·la.