turbidimetria

f
Química

Tècnica de química analítica quantitativa basada en la variació que experimenten les propietats òptiques d’una suspensió amb la concentració de la fase dispersa.

Així, quan hom fa passar un feix de raigs lluminosos a través d’una suspensió, l’energia radiant incident es dissipa, en part, per absorció, per reflexió (nefelometria) i per refracció, mentre que la restant travessa la suspensió. L’anàlisi turbidimètrica consisteix en la mesura de la llum tramesa, en funció de la concentració de la fase dispersa, que hom duu a terme fent ús d’un turbidímetre. A la pràctica, hom recomana, a més de tenir cura a preparar una suspensió uniforme, la construcció de corbes de calibratge, atès que la relació entre les propietats òptiques i la concentració de la fase dispersa és, en el millor dels casos, semiempírica.