Les tusculanes

Tusculanae disputationes

Títol d’una obra filosòfica de Ciceró que aplega un seguit de converses que hom suposa que foren sostingudes a la vil·la que el filòsof posseïa a Túsculum (d’ací el seu nom llatí: ‘Converses de Túsculum’).

Dedicada a Brut, escrita el 45 aC i publicada al cap d’un any, consta de cinc llibres, que tracten sobre el problema de la felicitat humana amb un estil i una tècnica nous: l’interlocutor és un anònim que posa objeccions als temes més diversos i els qüestiona. Aquests temes són el menyspreu de la mort, el saber suportar el dolor, l’alleujament del dolor, les torbacions de l’ànim i el conreu de la virtut, com a base única de la felicitat. Inspirades en la filosofia de Plató, de Filó i de l’Acadèmia Nova, com també en la dels partidaris de la conciliació de les doctrines socraticoplatòniques amb les dels estoics, Les tusculanes figuren entre els escrits més famosos de Ciceró per la seva admirable lliçó de moral pràctica. Han estat traduïdes al català a la Fundació Bernat Metge per Eduard Valentí (en tres volums, 1948-50).