Càrrec de dret privat (la representació de l’incapaç es refereix només als seus drets civils), té un interès públic o general, que en fa l’exercici obligatori i gratuït. Les funcions del tutor depenen del grau d’incapacitat del menor o incapaç, bé que generalment es refereixen al fet de tenir cura de l’incapaç i de la seva educació i protecció generals, a la seva representació en tots els actes civils i administratius que puguin afectar la seva persona i els seus béns. La tutela pot ésser testamentària (quan en el testament dels pares ja hi ha determinada la persona que ha d’ocupar el càrrec de tutor per a un menor o possible incapaç), legítima (quan, mancant el testament, la llei estableix la persona del tutor) i dativa (quan el nomenament és fet pel jutge, pel fet de no existir cap dels parents o persones que la llei preveu per al càrrec). Estan sotmesos a tutela els menors no emancipats orfes de pare i mare, els dements, els sordmuts, els pròdigs i els condemnats a la pena d’interdicció civil. La tutela és objecte d’inscripció en el registre civil. La llei catalana del 1991 que regulava la tutela i altres institucions tutelars ha estat substituïda per la llei de l’any 1998, que regula el codi de família. En aquesta nova regulació destaca la supressió de la figura del protutor com a persona a la qual correspon la guarda i protecció de la persona que necessita ésser tutelada i també dels seus béns. També es crea, al costat de l’administrador patrimonial, un administrador especial, que es farà càrrec dels béns adquirits per la persona tutelada mitjançant donació, herència o llegat. Una altra de les innovacions és la prevalença de la voluntat del pare i la mare en la designació de la persona que ha d’exercir la tutela. El consell de tutela és un òrgan que es crea en els casos de tutela deferida per la persona interessada, pel seu pare o la seva mare. La tutela es troba regulada al Codi Civil de Catalunya, llibre Segon, aprovat per Llei del Parlament de Catalunya 25 ⁄ 2010, de 29 de juliol.
f
Dret civil