txetxenolesguià

m
adj
Lingüística i sociolingüística

Dit del grup nord-oriental de les llengües caucàsiques, el qual es divideix en dos subgrups: el txetxè i el lesguià o daguestànic .

És el grup de llengües caucàsiques que comprèn un major nombre de llengües singulars, les quals presenten graus molt diversos de parentiu. Fonèticament, aquest grup lingüístic es distingeix per un vocalisme (fins a una vintena de fonemes) i un consonantisme (fins a més de cinquanta consonants) molt rics. Són llengües aglutinants i flexives (especialment amb una flexió interna). Les classes gramaticals poden arribar fins a vuit, i el sistema de casos és el més ric de les llengües caucàsiques. Atès que l’àrab fou la llengua oficial, durant molt de temps, al Daguestan i a la zona oriental del Caucas, les llengües txetxenolesguianes foren escrites, de primer, en caràcters àrabs; posteriorment (1928) hom emprà l’alfabet llatí i, finalment (1938), l’alfabet ciríl·lic, al qual hom afegí alguns signes propis per a cada llengua, per tal d’expressar valors fonètics particulars de les llengües caucàsiques.