És una mena d’expressió artística i fins i tot sociològica molt diferent del concepte tradicional de l’art japonès. Aquesta escola perdurà fins al segle XIX. N’és considerat l’artista iniciador el pintor Iwasa Matabei, i en fou un dels artistes més importants Kitagawa Utamaro; destacà també la producció ukiyo-e feta per famílies del poble d’Otsu. Moltes d’aquestes obres eren venudes per les platges i carreteres properes a Kyoto. Generalment les obres de l’escola ukiyo-e són notes fetes amb pinzells de tinta. En una primera etapa la temàtica era d’escenes budistes, fins a arribar, passant pels motius florals, als temes de la vida diària; precisament per aquests darrers temes l’escola ukiyo-e fou coneguda a Europa, i influí en l’art europeu del segle XIX.