Hom en coneix dos: l'uranil (VI) UO2 2 +, estable, i que existeix en nombroses sals, i l'uranil (V) (UO2)1 +, poc estable. En solució aquosa l’uranil (VI) es troba fortament hidrolitzat, i origina reacció àcida, mentre que l’uranil(V) es desproporciona amb facilitat a U4 + i UO2 2 + i té una existència transitòria, excepte en condicions de pH ben ajustades (2,0-4,0).
m
Química