i vaga de fam | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

vaga de fam

substantiu femeníf
Política
ciències polítiques polít
Mitjà de lluita no violenta (no-violència) que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d’aconseguir la satisfacció d’unes reivindicacions.

Ha estat utilitzada com a arma política per tal d’atreure l’atenció pública sobre algun fet concret. Foren cèlebres els dejunis de Gandhi en favor de la independència de l’Índia, i tingué una ressonància mundial la vaga de fam del batlle de Corcaigh Terence Mac Swiney, independentista irlandès, que el dugué a la mort al cap de 75 dies de dejuni (25 d’octubre de 1920). Posteriorment, relacionat amb el conflicte nord-irlandès, el militant de l’IRA i diputat electe al Parlament britànic Bobby Sands morí a la presó el 5 de maig de 1981 després d’una vaga de fam de 66 dies. Als Països Catalans foren cèlebres els dejunis prolongats de Lluís Maria Xirinacs en favor de les llibertats nacionals catalanes. La vaga de fam més llarga fou la que dugué a terme entre l’1 de desembre de 1973 i l’11 de gener de 1974 (42 dies) a la Presó Model de Barcelona per reclamar l’amnistia dels presos polítics del franquisme. A l’Estat espanyol, arran d’una vaga de fam de membres dels GRAPO de gran repercussió pública, el juny del 1990 el Tribunal Constitucional aprovà una sentència que obligava sotmetre un pres en vaga de fam a alimentació forçosa en cas de perill de la seva vida. Aquesta doctrina s’aplicà al pres etarra Iñaki de Juana Chaos, que estigué en vaga de fam 115 dies (agost del 2006 - març del 2007). El 16 de juny de 2014 el docent Jaume Sastre posà fi a 41 dies de vaga de fam contra la política educativa del Govern Balear presidit per Josep Ramon Bauzà. El desembre del 2018 quatre presos polítics de l’independentisme català iniciaren una vaga de fam contra l’endarreriment dels recursos d’empara presentats al Tribunal Constitucional.

Data de revisió: 
2018-12-10
Llegir més...