Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer. Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya (1936) foren anomenades regions.
Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya (1979), no fou fins a l’Estatut d’Autonomia del 2006, que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la Generalitat. El govern i l’administració autònoma de la vegueria correspon al Consell de Vegueria, format pel president o la presidenta i pels consellers o les conselleres de vegueria. Els consells de vegueria han de substituir les diputacions. La constitució de les vegueries depèn de l’aprovació d’una llei del Parlament de Catalunya i de reformes sobre els límits provincials que requereixen una llei orgànica de les Corts Espanyoles.
El 2 de febrer de 2010, el govern format pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa-Verds aprovà el Projecte de llei de vegueries de Catalunya, conjuntament amb el Projecte de llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La llei fou aprovada el 27 de juliol al Parlament de Catalunya amb els vots a favor dels partits del govern i en contra, per motius diversos, de CiU, el PP i el grup mixt. L’aprovació de la llei preveia la substitució de les diputacions provincials pels òrgans propis, els consells de vegueria.
Les vegueries creades amb la promulgació foren inicialment set: Barcelona, que comprenia l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental; el Camp de Tarragona (Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat), Lleida (les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell), Girona (l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva),Terres de l’Ebre (el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta), Catalunya Central (l’Anoia, el Bages, Osona, el Berguedà i el Solsonès), i l’Alt Pirineu i Aran (l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, a més de la Vall d'Aran, qualificada com a entitat territorial singular dins de Catalunya). Eren pendents de l’aprovació de la llei de modificació dels límits provincials per les Corts Espanyoles i de la modificació de la llei orgànica del règim electoral general.
La llei ha afrontat importants esculls de cara a la seva aplicació i entrada en vigor: en primer lloc, la incògnita del Congrés espanyol de sancionar la modificació dels límits de les províncies i el règim electoral i, en segon lloc, la sentència del juny del 2010 del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2006 que declarava inconstitucional la modificació dels límits provincials.
D’altra banda, la nova divisió en vegueries suscità una considerable oposició al territori, entre d’altres, a la Vall d’Aran i a les comarques del Garraf i l’Alt i el Baix Penedès, que aspiraven a la constitució d’una vegueria conjunta. A l’abril del 2011, el nou govern de CiU anuncià, atesa la no-aprovació de les lleis orgàniques necessàries per a desenvolupar la nova administració territorial, el bloqueig de l’aplicació de la llei de vegueries. El 3 d'agost de 2016 el Parlament aprova la iniciativa legislativa popular que propugnava la creació de la vegueria del Penedès. Aprovada per llei del Parlament de Catalunya el 8 de febrer de 2017 amb els vots favorables de Junts pel Sí i el PSC, i en contra de Ciutadans i el PP, aquesta vuitena vegueria comprenia les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i vint-i-cinc municipis de l’Anoia. La nova llei modificava els límits de les vegueries de Barcelona, el Camp de Tarragona i la Catalunya Central i les comarques incloses en les dues primeres el 2010. D’altra banda, també possibilità la inclusió de la nova comarca del Moianès a la vegueria de la Catalunya Central.