La vespa comuna (o simplement vespa) correspon a les espècies Vespula germanica i Polistes gallicus, caracteritzades ambdues pel cos fusiforme i sense pèls, amb una coloració aposemàtica a base de bandes negres amples alternades amb unes altres de més primes de color groc i unes quantes taques grogues. Els mascles del gènere Polistes tenen les antenes acabades en ganxo, mentre que les del gènere Vespula acaben normalment. Les vespes formen petites societats anuals, que poden ésser fundades per una sola femella fèrtil, la reina, que és fecundada per un mascle i que comença, ella tota sola, la construcció del vesper, ajudada més tard per les primeres obreres nascudes; també poden ésser fundades per diverses femelles, una de les quals és la reina, i les altres les obreres. Així, hom distingeix colònies monogenètiques, com les de Vespa, i poligenètiques, com les de Polistes, bé que aquestes també poden ésser monogenètiques.
Polistes gallicus
Antnio Pena (cc-by-nc-sa)
La construcció dels vespers és feta a base de fibres vegetals mastegades per les vespes i pastades amb saliva, de manera que es forma una substància encartonada. Solen col·locar els vespers sota balcons, cornises o a l’interior de construccions de fusta, com succeeix en el gènere Polistes, o bé en buits de parets, golfes, forats d’un tronc o de terra. La fiblada de les vespes, que és molt dolorosa, no comporta la mort de l’animal, com s’esdevé en les abelles. Altres vespes d’aquesta família són les del gènere Odynerus, anomenades vespes ermitanes o de les tàpies (odiner).