i La vicaria | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

La vicaria

La vicaria , oli de Marià Fortuny i Marsal
© Fototeca.cat
art art i pintura pint
Pintura a l’oli sobre taula (60 × 93,5 cm) de Marià Fortuny i Marsal, conservada al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Els primers esbossos daten del 1867 —any del casament del pintor—, i n'és el més complet l’aquarel·la del Museo de Bellas Artes de Saragossa. Una primera versió, també a l’oli sobre taula (París, col·lecció hereus de Goupil), fou pintada a Madrid (1867-68). A Roma, el 1868, començà la versió definitiva, que no acabà fins el 1870, a París, on s’exposà el mateix any a la galeria Goupil i obtingué un èxit extraordinari i una crítica molt elogiosa de Théophile Gautier. Adquirida per Mme Cassin, passà el 1912 al comte de Pradère, a qui Joaquim Folch i Torres l’adquirí el 1922, en nom de la Junta de Museus de Barcelona, que reuní els fons per a la compra per subscripció popular. L’obra és una escena de casacón que representa la signatura d’un contracte matrimonial. És la peça més famosa de Fortuny, obra mestra del preciosisme miniaturístic vuitcentista, la que el consagrà mundialment d’una manera definitiva com a gran rival de Meissonier, que, curiosament, fou un dels qui posà per a una figura del quadre.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...