Aquest començà a ésser emprat pels artistes a mitjan dècada dels seixanta i assolí un ple desenvolupament al començament dels anys setanta. Les activitats que permet desenvolupar són diverses, cap de les quals, però, amb un llenguatge propi. Les més corrents són la manipulació prèvia d’un material que s’emet posteriorment o bé la pràctica simultaneïtat entre llur creació i emissió. Han utilitzat amb freqüència el vídeo artistes conceptuals com ara Nam June Paik, Agam o Vostell i, a Catalunya, A.Muntadas, Benet Rossell, A.Miralda, Francesc Torres o Carles Pujol.
m
Art