i violoncel | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

violoncel

violonchelo (es), cello, cellist, (en)
substantiu masculím
Música
violonchelo (es), cello, cellist, (en)
Violoncel
© Fototeca.cat
música mús
Instrument cordòfon compost de la família dels llaüts amb cordal.

Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet. Té una extensió de més de tres octaves. La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud. Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII. El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665. Afinat una octava més greu que la viola (do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 ), té cinc octaves d’extensió. Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII. Els models primitius eren tocats com la viola: l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall. A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera actual. L’afinació perfecta permetia una tècnica més perfeccionada, i la seva potent sonoritat el convertí aviat en un instrument solista. El seu timbre és extremament vellutat.

violoncel
© Fototeca.cat

Llegir més...